jueves, septiembre 14, 2006

Tot açò que ja no pot ser.


Closeup Kiss
Marcus Uzilevsky

Et besaria lentament, et soltaria els cabells, t'acariciaria els muscles, t'agafaria el cap per a besar-te dolçament, estimada meua, dolça meua, i sentir-te, encara més nina, més nina encara sota les mans, dessota els pèls del meu pit i sota els pèls de l'engonal, i sentir-te sota el meu cos, amb els grans ulls oberts, més que entregada confiada, feliç dins els meus braços. Et veuria anar, tota nua, anant i tornant per la casa, tot açò que ja no pot ser.

Sóc a punt de dir el teu nom, sóc a punt de plorar-lo i d'escriure'l per les parets, adorada meua, petita. Si em desperte, a les nits, em desperte pensant en tu, en el teu daurat i petit cos. T'estimaria, t'adoraria fins a emplenar la teua pell, fins a emplenar tot el teu cos de petites besades cremants. És un amor total i trist el que sent per tu, criatura, un amor que m'emplena les hores totalment amb el record de la teua figura alegre i àgil. No deixe de pensar en tu, em pregunte on estaràs, voldria saber qué fas, i arribe a la desesperació. Com t'estime!

Dánae
Gustav Klimt 1907

Em destrosses, t'acariciaria lentament, amb una infinita tendresa, i no deixaria al teu cos cap lloc sense la meua carícia, petita meua, dolça meua, aliena probablement a l'amor que jo sent per tu, tan adorable! T'imagine tèbia i nua, encara innocent, vacil.lant, i ja decidida, amb les meues mans als teus muscles, revoltant-te els cabells, agafant-te per la cintura o obrint-te les cames, fins a fer-te arribar, alhora, amb gemecs i retrocessos, a l'espasme lent del vici; fins a sentir-te enfollir, una instantània follia: tot açò que ja no pot ser, petita meua, dolça meua.

Et recorde i estic plorant i sent una tristesa enorme, voldria ésser ara al llit, sentir el teu cos prop del meu, el cos teu, dolç i fredolic, amb un fred de col.legiala, encollida, espantada; vull estar amb tu mentre dorms, el teu cul graciós i dur, la teua adorable proximitat, fregar-te a penes, despertar-te, despertar-me damunt el teu cos, tot açò que ja no pot ser. Et mire, i sense que tu ho sàpies, mentre et tinc al meu davant i t'estreny, potser, la mà, t'evoque en altres territoris on mai havem estat; contestant les teues paraules, visc una ègloga dolcíssima, amb el teu cos damunt una catifa, damunt els taulells del pis, a la butaca d'un saló de reestrena, amb la teua ma petita dintre la meua, infinitament feliç,
contemplant-te en l'obscuritat, dos punts de llum als teus ulls, fins que al final em sorprens i sens dubte em ruboritzes, i ja no mires la pantalla, abaixes llargament els ulls. No és possible seguir així, jo bé ho comprenc, però ocorre, tot açò que ja no pot ser.

Dona sentada
Egon Schiele 1917

Revisc els dolços instants de la meua vida, peró amb tu. És una flama, és una mort, una llarga mort, aquesta vida, no sé per qué t'he conegut, jo no volia conéixer-te... A qualsevol part de la terra, a qualsevol part de la nit, mor un home d'amor per tu mentre cuses, mentre contemples un serial de televisió, mentre parles amb una amiga, per telèfon, d'algun amic; mentre que et fiques al llit, mentre compres en el mercat, mentre veus, al teu mirall, el desenvolupament dels teus pits, mentre vas en motocicleta, mentre l'aire et despentina, mentre dorms, mentre orines, mentre mires la primavera, mentre espolses les estovalles, mor un home d'amor per tu, tot açò que ja no pot ser. Que jo me muir d'amor per tu.
Vicent Andrés Estellés

1 comentario:

Esther Hhhh dijo...

Bó, aixó es just el punt perfecte per a acabar un dia després de haber estat tot el matí liada amb diverses coses, tota la vesprada treballant al meu lloc de treball, i tota la nit treballant en altre escenari, gaudint just d'aixó d'escenaris plens de art, del teatre, la música, la emoció, la magia, i arribar per a llegir al teu post a Vicent Andrés Estelles, amb la seua prosa poética i dolça. Així, amiga meua, es molt complicat no creure en el amor...
Petonets i bessaetes, Entropia